El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha presentat un estudi que proposa incrementar el nombre d’edificis arquitectònics de Josep Maria Jujol que han de ser protegits com a béns culturals per les administracions públiques. Aquest estudi posa en valor l’arquitectura de Jujol i la situa al nivell d’arquitectes com Gaudí o Puig i Cadafalch.
La Torre de la Creu, bé cultural d’interès nacional
Amb el títol Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic dels segles XIX i XX a Catalunya, l’estudi de la Generalitat ha examinat en profunditat els valors històrics i arquitectònics d’obres del darrer segle i mig a Catalunya.
Com a resultat, l’informe proposa una llista de 438 edificis arquitectònics construïts entre 1850 i finals del segle XX per tal d’analitzar si la protecció que tenen actualment és l’adequada o si cal reforçar-la, modificar-la o, segons el cas, proposar la seva incorporació en l’inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya i protegir, si s’escau, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) o com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Pel que fa a l’arquitectura de Jujol, actualment hi ha tres edificis protegits com a BCIN (la Torre de la Creu i Can Negre, a Sant Joan Despí; i l’església de Vistabella, a la Secuita) i l’informe de la Generalitat proposa estudiar el nivell de protecció que requereixen uns altres nou edificis de Jujol.
L’anàlisi dels arquitectes més representats en l’estudi situa Jujol a l’altura d’Antoni Gaudí i de Josep Puig i Cadafalch pel que fa al nombre d’elements protegits o proposats per protecció.
Actualment, la Generalitat està realitzant els treballs perquè en un futur immediat siguin declarades com a béns culturals d’interès nacional dues obres de jujol: la Casa Bofarull, als Pallaresos, i el Teatre metropol, a Tarragona.
